Traductor

diumenge, 19 d’agost de 2018

Vacances cerveseres per França


Els viatges poden tenir mil objectius diferents, cadascú per allà on li enfila, els uns volen veure campanars a destall, d’altres aspiren a fer cada any un cim més alt i així assolir objectius de totes mides i colors.
Nosaltres, per exemple aquest any vàrem decidir fer una ruta seguint unes quantes braseries de França, fent servir com a guia de capçalera el mapa de càpsules de “bieres fancaises”: https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1XYX50SileTaEf294wt0odDv0DLw&ll=45.39433651443151%2C2.1121172937500887&z=7


El primer lloc on arribem, després d’unes quantes hores d’autopista, va ser la Braseria Pleine Lune, situada relativament a prop de Valence, en un poblet anomenat Chabeuil.

L’esmentada braseria està situada als afores del poble, en un polígon que es diu Les Gobernaux i que sempre resulten un xic envitricollats a l’hora de fer una recerca concreta.
Un cop localitzada la nau industrial, tot fou fàcil i planer, comprar alguna cervesa per tenir a la col·lecció el seu tap corona.

El matí següent vàrem enfilar cap a Cluny, per poder visitar la braseria Zouaffe situada en un poblet que porta per nom Château. Val a dir que és un lloc preciós i que cal arribar-hi per una carretera tan estreta com el teu cotxe. Un cop al lloc ens adonarem que pràcticament no hi havia nucli urbà, el que en diríem col·loquialment quatre cases agrupades.
En una masia del llogarret hi vàrem trobar dos joves que estaven treballant, es a dir preparant la propera producció de cerveses i que es van quedar un xic astorats de veure un parell de passerells que els demanaven per comprar alguna de les seves apreciades begudes.

Un cop l’objecteu fou al sac, ens llençarem de nou a la carretera, volíem arribar a Dijon, abans de la posta de sol i quedava un xic lluny.
El nom de la brasserie que ens encaminàvem és Elixkir i està situada a la població de Quetigny.
Arribar, el que en diem arribar ho vàrem fer! Però ens va passar com al muntanyenc que veu el cim a cent passos, però la neu li impedeix assolir-lo. Estava tancat! i no obrien fins a la tarda de l’endemà. Això trastocava una mica els nostres plans. La sort no la teníem tota d’esquena, ja que una noia que treballava al lloc va aconseguir-nos uns taps corona.
La cervesa no la tastaríem però la xapa formaria part de la nostra col·lecció!

Després d’una nit plàcida, prop del llac Kir, a Dijon, prenem  direcció cap a Giey-sur- Aujon. Un altre poblet perdut entre valls i muntanyes verdes, ja que per aquests verals, d’aigua no els en falta ni gota. La Braseria situada en una masia als afores del nucli urbà, a la planta baixa hi ha instal·lat un bar on vàrem fer les degustacions que amablement ens van oferir abans de comprar el producte, val a dir que és bo tastar-lo.


Amb les cerveses al cotxe ja ens teniu cap a Maxeville, on teníem les dues darreres braseries que volíem visitar aquell dia.
Maxeville és una ciutat molt propera a Nancy i allà hi trobem la Hoppy Road, on gentilment ens venen el seu producte i ens regalen per els amics uns sota gots molt interessants pels col·leccionistes.
Després ens arribem a la Fabrique des GrO, una antiga fàbrica reconvertida en diferents empreses, situada a la Rue des Brasseries, impossible millor adreça per instalar un bar braseria.

El lloc és força insòlit i té un horari d’obertura no massa ampli. Ens rep amb un somriure d’orella a orella el xicot d’aspecte “panki” que fa la cervesa i regenta el local. En assabentar-se de la nostra ruta cervesera, ens fa un escrit en els nostres apunts per saludar als seus amics artesans que visitarem l’endemà.
Ens acomiadem com si fórem amics de tota la vida. Evidentment amb un parell de cerveses més per obrir un cop retornats a casa.

Després d’una plàcida i calorosa nit fem el turista despistat per Nancy on trobem un parell de cerveses de la Matrina América, brasserie que pensem visitar abans de finiquitar el dia.

Per tant cap a Saint die des Vosgues a buscar més Matrina Amèria. Però el destí sempre aporta sorpreses al viatge i la braseria està tancada i barrada, per sort teníem les dues ampolles adquirides a Nancy.

Sense massa temps per contemplacions, enfilem cap al darrer objectiu del viatge. Volem acabar la jornada visitant la Braseria des 4 Pays, instalada al costat de la carretera de la població Hirtzbach.
D’aquesta en sabiem l’horari i obviament estava oberta. El responsable ens va oferir gentilment fer un tast de les seves cerveses, per garantir que les que compréssim fossin del nostre gust.
En aquest lloc de l’Alsacia, a tocar de Mulhouse, es va acabar la nostra petita aventura cervesera.

Dolors i Manel
Vic, agost 2018

2 comentaris:

  1. Molt bó el reportatge cerveser, sabeu explicar amb tota mena de detalls l´experiència cervesera que heu viscut a França, realment extraordinari.
    Salut i que per molts anys ens podeu fer gaudir dels vostres viatgers cervesers.

    ResponElimina
  2. Quina sort de viatge, quina enveja que feu.
    salut i birres

    ResponElimina