Els viatges poden tenir mil objectius
diferents, cadascú per allà on li enfila, els uns volen veure campanars a
destall, d’altres aspiren a fer cada any un cim més alt i així assolir
objectius de totes mides i colors.
Nosaltres, per exemple aquest any vàrem
decidir fer una ruta seguint unes quantes braseries de França, fent servir com
a guia de capçalera el mapa de càpsules de “bieres
fancaises”: https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1XYX50SileTaEf294wt0odDv0DLw&ll=45.39433651443151%2C2.1121172937500887&z=7
El primer lloc on arribem, després d’unes quantes
hores d’autopista, va ser la Braseria Pleine Lune, situada relativament a prop
de Valence, en un poblet anomenat Chabeuil.
L’esmentada braseria està situada als
afores del poble, en un polígon que es diu Les Gobernaux i que sempre resulten
un xic envitricollats a l’hora de fer una recerca concreta.
Un cop localitzada la nau industrial, tot
fou fàcil i planer, comprar alguna cervesa per tenir a la col·lecció el seu tap
corona.
El matí següent vàrem enfilar cap a Cluny,
per poder visitar la braseria Zouaffe situada en un poblet que porta per nom
Château. Val a dir que és un lloc preciós i que cal arribar-hi per una
carretera tan estreta com el teu cotxe. Un cop al lloc ens adonarem que
pràcticament no hi havia nucli urbà, el que en diríem col·loquialment quatre
cases agrupades.
En una masia del llogarret hi vàrem trobar
dos joves que estaven treballant, es a dir preparant la propera producció de
cerveses i que es van quedar un xic astorats de veure un parell de passerells
que els demanaven per comprar alguna de les seves apreciades begudes.
Un cop l’objecteu fou al sac, ens llençarem
de nou a la carretera, volíem arribar a Dijon, abans de la posta de sol i
quedava un xic lluny.
El nom de la brasserie que ens encaminàvem és Elixkir i està situada a la
població de Quetigny.
Arribar, el que en diem arribar ho vàrem
fer! Però ens va passar com al muntanyenc que veu el cim a cent passos, però la
neu li impedeix assolir-lo. Estava tancat! i no obrien fins a la tarda de
l’endemà. Això trastocava una mica els nostres plans. La sort no la teníem tota
d’esquena, ja que una noia que treballava al lloc va aconseguir-nos uns taps
corona.
La cervesa no la tastaríem però la xapa
formaria part de la nostra col·lecció!
Després d’una nit plàcida, prop del llac
Kir, a Dijon, prenem direcció cap a
Giey-sur- Aujon. Un altre poblet perdut entre valls i muntanyes verdes, ja que
per aquests verals, d’aigua no els en falta ni gota. La Braseria situada en una
masia als afores del nucli urbà, a la planta baixa hi ha instal·lat un bar on vàrem
fer les degustacions que amablement ens van oferir abans de comprar el producte,
val a dir que és bo tastar-lo.
Amb les cerveses al cotxe ja ens teniu cap
a Maxeville, on teníem les dues darreres braseries que volíem visitar aquell
dia.
Maxeville és una ciutat molt propera a
Nancy i allà hi trobem la Hoppy Road, on gentilment ens venen el seu producte i
ens regalen per els amics uns sota gots molt interessants pels col·leccionistes.
Després ens arribem a la Fabrique des GrO, una antiga fàbrica reconvertida en diferents
empreses, situada a la Rue des Brasseries, impossible millor adreça per
instalar un bar braseria.
El lloc és força insòlit i té un horari d’obertura
no massa ampli. Ens rep amb un somriure d’orella a orella el xicot d’aspecte “panki”
que fa la cervesa i regenta el local. En assabentar-se de la nostra ruta
cervesera, ens fa un escrit en els nostres apunts per saludar als seus amics artesans
que visitarem l’endemà.
Ens acomiadem com si fórem amics de tota
la vida. Evidentment amb un parell de cerveses més per obrir un cop retornats a
casa.
Després d’una plàcida i calorosa nit fem
el turista despistat per Nancy on trobem un parell de cerveses de la Matrina
América, brasserie que pensem visitar abans de finiquitar el dia.
Per tant cap a Saint die des Vosgues a
buscar més Matrina Amèria. Però el destí sempre aporta sorpreses al viatge i
la braseria està tancada i barrada, per sort
teníem les dues ampolles adquirides a Nancy.
Sense massa temps per contemplacions, enfilem cap al darrer objectiu del
viatge. Volem acabar la jornada visitant la Braseria des 4 Pays, instalada al
costat de la carretera de la població Hirtzbach.
D’aquesta en sabiem l’horari i obviament
estava oberta. El responsable ens va oferir gentilment fer un tast de les seves
cerveses, per garantir que les que compréssim fossin del nostre gust.
En aquest lloc de l’Alsacia, a tocar de Mulhouse,
es va acabar la nostra petita aventura cervesera.
Dolors i Manel
Vic, agost 2018
Molt bó el reportatge cerveser, sabeu explicar amb tota mena de detalls l´experiència cervesera que heu viscut a França, realment extraordinari.
ResponEliminaSalut i que per molts anys ens podeu fer gaudir dels vostres viatgers cervesers.
Quina sort de viatge, quina enveja que feu.
ResponEliminasalut i birres